¿Qué significa la memoria histórica?
Noviembre 14, 2007
Si la memoria es el recuerdo del pasado, ¿hemos de recordar sólo una parte de nuestro pasado? ¿Sólo sufrieron la iniquidad los perdedores de la guerra? ¿Y los sacerdotes y religiosos torturados y asesinados vilmente en iglesias y conventos no sufrieron la iniquidad? ¿Y los asesinados y enterrados en fosas comunes por parte de cualquier grupúsculo de izquierdas simplemente por el hecho de ser del otro bando? ¿Y los torturados en las checas y en las cárceles por orden de Carrillo y la Pasionaria?
A estos, ¿no hay que recordarlos? Pues naturalmente que sí, pero no queremos abrir las heridas. Aquello ya ha pasado. Nuestra democracia lo superó en la transición.
Nosotros, la gente del partido popular, preferimos la memoria de la transición, la memoria del perdón. Preferimos perdonar a los que torturaron y mataron a nuestros familiares. Preferimos la concordia y el pacto, para hacer todos juntos futuro mejor.
Pero puestos a recordar y reivindicar, habrá que recordar y reivindicar a todos.
Esther Cabello – Presidenta de NNGG de Horta-Guinardó
Entry Filed under: Nacional. .
6 Comments Add your own
Leave a Comment
Some HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <pre> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
Trackback this post | Subscribe to the comments via RSS Feed
1.
José A. Coto Roquet | Noviembre 15, 2007 at 12:17 am
Hola Esther!
Felicitar a NNGG de Horta-Guinardó y a su Presidenta, Esther Cabello, por el enorme trabajo que están haciendo como así se ve reflejado en este blog.
Ánimo y a seguri así!!!
José A. Coto Roquet
2.
Roberto Vascuence | Noviembre 26, 2007 at 11:35 am
Bien puedes amarme aquí,
que la luna yo encendí,
tú, por ti, sí, tú, por ti.
Sí, por mí.
Bien puedes besarme aquí,
faro, farol farolera,
la más álgida que vi.Bueno, sí.
bien puedes matarme aquí,
gélida novia lunera
del faro farolerí.
Ten. ¿Te di?
Tu admirador secreto,
Cristero.
3.
Roberto Vascuence | Noviembre 29, 2007 at 10:31 am
Ella em va estimar tant…
Jo me l’estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d’amor…
Paraules d’amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem del son dels infants.
En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d’antics comediants.
D’històries d’amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys…
Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.
Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m’arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor…
Tu admirador secreto,
Cristero.
4.
Esther Cabello | Diciembre 1, 2007 at 3:00 pm
Molt bonics els poemes amb aires de Serrat i d’Alberti. Molt bonics! Gent com tu faria falta i no pas com l’il.luminat del ZP, amb la seva pervertida i falsa memòria històrica. Memoria històrica són des de fa més de trenta anys atemptats com el d’avui.
5.
Juan Antonio López Noguera | Diciembre 6, 2007 at 6:49 pm
Hola Esther!
Veo que estais haciendo un buen trabajo, en horta, animos con el blog, en Berga acabamos de inaugurarlo también.
Podéis visitarlo en:
http://popularsberga.wordpress.com/
un saludo!
6.
Senén Cañizares | Diciembre 8, 2007 at 3:59 am
Composició 256: Oda a la pàtria VI
A vegades recordo els secrets de l’adolescència
i passo les hores imaginant el futur,
a vegades potser penso en histories passades
però quan miro al present només hi estàs tu.
Oh, Catalunya, terra de poetes!
Cap a on vas en mans del Tripartit?
A vegades penso en aquests que ens governen
i quan hi penso massa em fan patir…
A vegades penso en la nostra història
i trobo en les persones el millor exemple a seguir:
persones treballadores, úniques i anònimes,
persones brillants que hem reemplaçat pel Tripartit.
I ara em trobo aquí, a la vesprada de tots els dies
veient com se’n va l’esforç de tanta gent.
Se l’emporten altres, cap al passat estèril,
lluny del futur i també del present.
Tinc son, me’n vaig al llit,
potser demà, si sóc aquí,
recupero aquesta tradició catalana
i em poso a fer més rodolins.
Au revoir!